Una vegada finalitzades totes les fases
amb les que comptava el meu pràcticum i així doncs havent-me acomiadat del
gabinet de reeducació psicopedagògica Diego Mercado, dels seus professionals i
dels alumnes amb qui he estat ja en puc fer una valoració, anotar unes
reflexions personals sobre el meu treball, col·laboració, dedicació...
Dir que el moment d’acomiadament
ha estat molt emocionant, doncs entre tots els professionals hem coincidit que
se’ns ha fet curt, que... ja està? deiem que en un inici semblava una estada
llarga, i realment se’ns ha passat vist i no vist. També hem coincidit tots a
dir que ha estat un plaer, que les relacions seguiran, que poden comptar amb mi
quan em necessitin i que de tant en tant els passaré a fer una visiteta; ells
diem que la porta restarà oberta!!
Per altra banda dir-vos, una altra
vegada, que em sap greu acabar les
pràctiques, però sapigueu que em satisfà i me n'alegro molt perquè això porta a
bones notícies: UN FINAL!!!
Algunes reflexions les vaig iniciar en l’apartat de reflexions
personals; ara segueixo amb els objectius:
- he
fet una revisió dels objectius que m'havia marcat en les quatre
fases i fent-ne una valoració he de dir que quasi bé els he aconseguit
tots:
FASE
1:
1.
Conèixer el
director del centre, el tutor extern.
2.
Definir els
objectius, treball, horari i alumnes a realitzar en les meves pràctiques.
3.
Conèixer el
centre, la seva metodologia i els seus professionals.
4.
Fer les
pràctiques amb una actitud oberta i sense perjudicis.
Ha anat tot molt bé, ho he pogut fer tot
sense cap problema. Ha estat un bon inici. Gràcies al començar amb un bon peu:
acolliment, decidir, poder dialogar, compartir idees, buscar tasques, mirar en
la mateixa direcció...ha fet que les meves pràctiques hagin estat vàlides, profitoses, i molt interessants!!
- FASE 2:
1. Conèixer i saber què s’ha fet fins ara amb
els alumnes amb qui he de treballar.
2. Observar i intervenir en les sessions que
assisteixen els alumnes en el centre.
3. Conèixer la dinàmica de relació que
mantenen els professionals del centre amb els familiars (diàleg, entrevistes,
reunions...)
4. Saber quina relació mantenen l’escola i el
centre i quines pautes d’intervenció utilitzen.
5. Observar la relació que manté la
psicomotricitat amb els aprenentatges escolars.
Puc dir que ho he pogut fer tot, el tutor m’ha
deixat a la meva disposició tota la informació que he demanat, sense cap
entrebanc.
He assistit a totes les sessions que he demanat de
fer amb els altres professionals, a la
dels alumnes amb qui he fet el seguiment. Sempre m’han explicat el perquè de
les coses, el que fèiem amb els alumnes, el que volien aconseguir amb la tasca
realitzada, etc...
Sé com es relacionen els professionals del centre
amb els de l’escola i també amb els seus pares.
El més important...he pogut relacionar la
necessitat de dur a terme una bona pràctica psicomotriu per a una millora en
els aprenentatges escolars. M’ha agradat poder-ho investigar-ho personalment,
vivenciar-ho i cercar informació: pàgines web, llibres que m’han deixat, que
m’han recomanat, etc...
He de dir que he après, he gaudit i em sento
contenta de l’aprenentatge que he aconseguit.
Potser em manca poder passar més proves
diagnòstiques, però amb el blog de la companya de l’aula, l’Ester, també m’ha
ajudat molt. I a més, hem quedat amb els professionals del centre que estan
disposats a ensenyar-me a passar algunes altres proves de cara el curs vinent,
tot comunicant-m’ho i apropant-me al gabinet, sense cap problema. De totes
maneres m’han ensenyat moltes proves que desconeixia i em podran servir per a
un treball posterior.
- FASE 3:
1. Saber quina relació manté la pràctica
psicomotriu amb les aprenentatges escolars.
2. Treure conclusions de la relació mantinguda
entre piscomotricitat-aprenentatges escolars.
3. Elaborar un document amb les conclusions
obtingudes.
Després de tenir la informació adequada i estructurada,
afegint-hi les observacions que he fet i del que puc saber amb el treball diari
que faig amb els meus alumnes de 1r de primària i éssent mestra d’educació
infantil, encara que fa uns quants anys que ho hi exerceixo en aquesta etapa em
vaig disposar a fer un document, el qual havia de ser “petit” i ha passar a ser
un “ampli” document amb el qual aporto les raons fonamentals per les quals la
pràctica psicomotriu pot ajudar als aprenentatges escolars; em sembla que queda
molt clar, és entenedor i ens pot ajudar a millorar la tasca docent amb els
infants que estan començant a descobrir el món de l’escriptura i la lectura i
altres aprenentatges que els ha de servir per poder-se’n sortir de la millor
manera possible i no hagin de caure en un fracàs escolar; és a dir, que puguem
ajudar-los a créixer, a tirar endavant amb les seves dificultats o sense elles;
o que aquestes siguin més portables per a tots: nens, mestres i familiars.
Puc dir, que en un principi no sabia ni com iniciar el
document, ni per on agafar-lo, ni com fer-lo; però he vist que al final me n’he
sortit i està fet amb molta il·lusió;
l’he ensenyat a molta gent i això penso que vol dir que me’ crec i el
trobo útil!!
Ø FASE 4
1. Reunir les mestres d’educació
infantil la coordinadora d'educació infantil i primària i
una mestra de cada nivell d'infantil (P-3, P-4 i
P-5 i 1r) i donar a conèixer el document.
P-5 i 1r) i donar a conèixer el document.
2. Treure propostes de millora en la seva
tasca educativa de cara al proper curs
He hagut de fer un canvi en aquests objectius;
primerament volia fer la reunió amb totes les mestres d’EI i al final parlant
amb la coordinadora hem decidit trobar-nos una mestra de cada nivell, la
psicomotricista d’EI, ella mateixa i jo.
Les conclusions estan explicitades a la fase 4 i he de dir que en un principi vam sortir de la reunió molt engrescades i el millor, per a mi, és que es pensava en els nostres alumnes i com poder-los ajudar més que en altres aspectes. Realment veiem que la lectoescriptura és una tasca complicada i que comporta molt feina, cal fer-la de la millor manera possible per a deixar que els nostres nens/es vagin evolucionant i els respectem el seu ritme d'aprenentatge sense haver d'imposar-los-hi!!
Cal esperar el proper curs per veure com s'organitza i més endavant es podran veure els resultats i podrem saber com ho han vist les mestres d'EI i 1r de primària.
Afegir a les meves reflexions personals alguna coseta:
Ø he pogut veure la importància del tracte directe,
de les paraules d’ànims, del vincle que es fa entre
terapeuta-alumne-família, punts treballats en altres assignatures, però que ara
veus la seva utilititat. Sóc conscient que a l’aula, evidentment, també cal fer
aquest treball, però és més complicat. Sé que has de dedicar un temps per a
cadascú i el tracte per a un no et val per a un altre...
Ø la importància de motivació per part de l’alumne,
del seu estat d’ànim...reflexat sovint en l’escriptura..., l’ajuda que
li pot oferir el seu entorn, afegir-hi el seu rendiment...
Ø afegir a dir-hi que el treball que es fa en el centre
tenint en compte la teoria sistèmica familiar és primordial per poder
ajudar a l’infant, nen, adolescent. Puc dir que he seguit un cas d’aquesta teràpia
i en veig els bons resultats.
Ø he tingut una visió global del treball que es fa
en el del centre entre els professionals, alumnes, pares, tutors de l’escola,
etc...
Ø finalitzar dient que m’ho he passat molt bé i afegir que
vaig iniciar psicopedagogia agafant una assignatura per l’ateneu en dues
ocasions, en dos semestres diferents, vull dir que el meu inici va ser molt
lent, a poc a poc, podent posar “tota la meva dedicació” a una sola assignatura
i després per temps, per ganes d’avançar, quan em vaig endinsar en la carrera
ja vaig anar fent dues i tres assignatures, on vaig arribar a estar moltes
vegades “agobiada”, saturada, estressada i ara puc dir que acabo la darrera
assignatura cursant-la sola, com en els inicis i he tornat a aquella
“tranquil·litat” de poder-me dedicar al pràcticum II amb menys feina que altres
vegades i així he pogut donar-li més temps, interès, ganes, il·lusió...que
segurament s’ha vist reflexat en moltes ocasions, almenys aquesta ha estat la
meva intenció!!!
Ø Per últim agrair a tota la tutora de la UOC: M. Àngels,
als professionals del centre: Diego, Joan Carles, Jana, Gerard i Toni, als alumnes, als companys de l’aula, a la meva família i
amics per a les ajudes proporcionades en cada cas!!
GRÀCIES A TOTS!!!!!!!!!!!!!!!!!!
I...fins aquí el meu pràcticum II
Bona tarda Susanna, et felicito per la feina que has fet! Crec que has fet una conclusió molt complerta i entenadora. Volia preguntar-te si ha estat difícil treballar la psicomotricitat ja que és un tema que a tothom li fa molt respecte.Creus que amb els nens que has estat treballant se n'hauria tret el mateix resultat que sí haguessin treballat a partir d'una altra àrea?
ResponEliminaMoltes gràcies.
Sandra.
Hola Sandra,
ResponEliminaGràcies per la felicitació.
Crec que el tema de la psicomotricitat fa una mica de por perquè la gent la desconeix i es pensa que anar a fer jugar als nens, passar l'estona; però realment aquesta pràctica comporta molt de treball: saber veure com està l'alumne, què demana, què li manca, fins a on pot arribar, fins a on li pots donar, etc...el psicomotricista necessita una formació prèvia per a poder tenir eines i saber com desenvolupar la sessió.
No acabo d'entendre el que em preguntes amb si hagués obtingut els mateixos resultats a partir d'una altra àrea? et refereixes a treballar les grafies, l'esquema corporal, la lateralitat d'una altra manera?? el que passa és que potser aquests previs no es fan de la millor manera i a partir d'aquí és quan, potser, els alumnes mostren mancances.
Espero que t'hagi respòs adequadament!!
Una abraçada i ànims per la recta superfinal!!!!!!!!!!!!!!!!
Susanna
Bona nit Susanna, gràcies per la teva resposta.
ResponEliminaMolta sort,
Sandra.
De res, Sandra;
ResponEliminaigualment a tu, molta sort!!
Una abraçada.
Susanna