dissabte, 26 de maig del 2012

ÚLTIMES REFLEXIONS

                     ARA SÍ!!
Una vegada finalitzades totes les fases amb les que comptava el meu pràcticum i així doncs havent-me acomiadat del gabinet de reeducació psicopedagògica Diego Mercado, dels seus professionals i dels alumnes amb qui he estat ja en puc fer una valoració, anotar unes reflexions personals sobre el meu treball, col·laboració, dedicació...

Dir que el moment d’acomiadament ha estat molt emocionant, doncs entre tots els professionals hem coincidit que se’ns ha fet curt, que... ja està? deiem que en un inici semblava una estada llarga, i realment se’ns ha passat vist i no vist. També hem coincidit tots a dir que ha estat un plaer, que les relacions seguiran, que poden comptar amb mi quan em necessitin i que de tant en tant els passaré a fer una visiteta; ells diem que la porta restarà oberta!!

Per altra banda dir-vos, una altra vegada,  que em sap greu acabar les pràctiques, però sapigueu que em satisfà i me n'alegro molt perquè això porta a bones notícies: UN FINAL!!!                                                                                                        

Algunes reflexions les vaig iniciar en l’apartat de reflexions personals; ara segueixo amb els objectius:
  • he fet una revisió dels objectius que m'havia marcat en les quatre fases i fent-ne una valoració he de dir que quasi bé els he aconseguit tots:
 FASE 1:
1.     Conèixer el director del centre, el tutor extern.
2.     Definir els objectius,  treball, horari i alumnes a realitzar en les meves pràctiques.
3.     Conèixer el centre, la seva metodologia i els seus professionals.
4.     Fer les pràctiques amb una actitud oberta i sense perjudicis.

    Ha anat tot molt bé, ho he pogut fer tot sense cap problema. Ha estat un bon inici. Gràcies al començar amb un bon peu: acolliment, decidir, poder dialogar, compartir idees, buscar tasques, mirar en la mateixa direcció...ha fet que les meves pràctiques hagin estat vàlides, profitoses,  i molt interessants!!

  • FASE 2:
1.     Conèixer i saber què s’ha fet fins ara amb els alumnes amb qui he de treballar.
2.     Observar i intervenir en les sessions que assisteixen els alumnes en el centre.
3.     Conèixer la dinàmica de relació que mantenen els professionals del centre amb els familiars (diàleg, entrevistes, reunions...)
4.     Saber quina relació mantenen l’escola i el centre i quines pautes d’intervenció utilitzen.
5.     Observar la relació que manté la psicomotricitat amb els aprenentatges escolars.

Puc dir que ho he pogut fer tot, el tutor m’ha deixat a la meva disposició tota la informació que he demanat, sense cap entrebanc.
He assistit a totes les sessions que he demanat de fer amb els altres professionals,  a la dels alumnes amb qui he fet el seguiment. Sempre m’han explicat el perquè de les coses, el que fèiem amb els alumnes, el que volien aconseguir amb la tasca realitzada, etc...
Sé com es relacionen els professionals del centre amb els de l’escola i també amb els seus pares.

El més important...he pogut relacionar la necessitat de dur a terme una bona pràctica psicomotriu per a una millora en els aprenentatges escolars. M’ha agradat poder-ho investigar-ho personalment, vivenciar-ho i cercar informació: pàgines web, llibres que m’han deixat, que m’han recomanat, etc...
He de dir que he après, he gaudit i em sento contenta de l’aprenentatge que he aconseguit.

Potser em manca poder passar més proves diagnòstiques, però amb el blog de la companya de l’aula, l’Ester, també m’ha ajudat molt. I a més, hem quedat amb els professionals del centre que estan disposats a ensenyar-me a passar algunes altres proves de cara el curs vinent, tot comunicant-m’ho i apropant-me al gabinet, sense cap problema. De totes maneres m’han ensenyat moltes proves que desconeixia i em podran servir per a un treball posterior.

  • FASE 3:

1.    Saber quina relació manté la pràctica psicomotriu amb les aprenentatges escolars.
2. Treure conclusions de la relació mantinguda entre piscomotricitat-aprenentatges escolars.
3.     Elaborar un document amb les conclusions obtingudes.

Després de tenir la informació adequada i estructurada, afegint-hi les observacions que he fet i del que puc saber amb el treball diari que faig amb els meus alumnes de 1r de primària i éssent mestra d’educació infantil, encara que fa uns quants anys que ho hi exerceixo en aquesta etapa em vaig disposar a fer un document, el qual havia de ser “petit” i ha passar a ser un “ampli” document amb el qual aporto les raons fonamentals per les quals la pràctica psicomotriu pot ajudar als aprenentatges escolars; em sembla que queda molt clar, és entenedor i ens pot ajudar a millorar la tasca docent amb els infants que estan començant a descobrir el món de l’escriptura i la lectura i altres aprenentatges que els ha de servir per poder-se’n sortir de la millor manera possible i no hagin de caure en un fracàs escolar; és a dir, que puguem ajudar-los a créixer, a tirar endavant amb les seves dificultats o sense elles; o que aquestes siguin més portables per a tots: nens, mestres i familiars.
Puc dir, que en un principi no sabia ni com iniciar el document, ni per on agafar-lo, ni com fer-lo; però he vist que al final me n’he sortit i està fet amb molta il·lusió;  l’he ensenyat a molta gent i això penso que vol dir que me’ crec i el trobo útil!!

Ø      FASE 4

1.     Reunir  les mestres d’educació infantil la coordinadora d'educació infantil i primària i una mestra de cada nivell d'infantil (P-3, P-4 i 
P-5 i 1r) i donar a conèixer el document.
2.     Treure propostes de millora en la seva tasca educativa de cara al proper curs

He hagut de fer un canvi en aquests objectius; primerament volia fer la reunió amb totes les mestres d’EI i al final parlant amb la coordinadora hem decidit trobar-nos una mestra de cada nivell, la psicomotricista d’EI, ella mateixa i jo.

Les conclusions estan explicitades a la fase 4 i he de dir que en un principi vam sortir de la reunió molt engrescades i el millor, per  a mi, és que es pensava en els nostres alumnes i com poder-los ajudar més que en altres aspectes. Realment veiem que la lectoescriptura és una tasca complicada i que comporta molt feina, cal fer-la de la millor manera possible per a deixar que els nostres nens/es vagin evolucionant i els respectem el seu ritme d'aprenentatge sense haver d'imposar-los-hi!!


Cal esperar el proper curs per veure com s'organitza i més endavant es podran veure els resultats i podrem saber com ho han vist les mestres d'EI i 1r de primària.



Afegir a les meves reflexions personals alguna coseta:

Ø      he pogut veure la importància del tracte directe, de les paraules d’ànims, del vincle que es fa entre terapeuta-alumne-família, punts treballats en altres assignatures, però que ara veus la seva utilititat. Sóc conscient que a l’aula, evidentment, també cal fer aquest treball, però és més complicat. Sé que has de dedicar un temps per a cadascú i el tracte per a un no et val per a un altre...

Ø  la importància de motivació per part de l’alumne, del seu estat d’ànim...reflexat sovint en l’escriptura..., l’ajuda que li pot oferir el seu entorn, afegir-hi el seu rendiment...

Ø      afegir a dir-hi que el treball que es fa en el centre tenint en compte la teoria sistèmica familiar és primordial per poder ajudar a l’infant, nen, adolescent. Puc dir que he seguit un cas d’aquesta teràpia i en veig els bons resultats.

Ø      he tingut una visió global del treball que es fa en el del centre entre els professionals, alumnes, pares, tutors de l’escola, etc...

Ø      finalitzar dient que m’ho he passat molt bé i afegir que vaig iniciar psicopedagogia agafant una assignatura per l’ateneu en dues ocasions, en dos semestres diferents, vull dir que el meu inici va ser molt lent, a poc a poc, podent posar “tota la meva dedicació” a una sola assignatura i després per temps, per ganes d’avançar, quan em vaig endinsar en la carrera ja vaig anar fent dues i tres assignatures, on vaig arribar a estar moltes vegades “agobiada”, saturada, estressada i ara puc dir que acabo la darrera assignatura cursant-la sola, com en els inicis i he tornat a aquella “tranquil·litat” de poder-me dedicar al pràcticum II amb menys feina que altres vegades i així he pogut donar-li més temps, interès, ganes, il·lusió...que segurament s’ha vist reflexat en moltes ocasions, almenys aquesta ha estat la meva intenció!!!

Ø      Per últim agrair a tota la tutora de la UOC: M. Àngels, als professionals del centre: Diego, Joan Carles, Jana, Gerard i Toni, als alumnes, als companys de l’aula,  a la meva família i amics per a les ajudes proporcionades en cada cas!!
 






   GRÀCIES A TOTS!!!!!!!!!!!!!!!!!!


I...fins aquí el meu pràcticum II


4 comentaris:

  1. Bona tarda Susanna, et felicito per la feina que has fet! Crec que has fet una conclusió molt complerta i entenadora. Volia preguntar-te si ha estat difícil treballar la psicomotricitat ja que és un tema que a tothom li fa molt respecte.Creus que amb els nens que has estat treballant se n'hauria tret el mateix resultat que sí haguessin treballat a partir d'una altra àrea?
    Moltes gràcies.
    Sandra.

    ResponElimina
  2. Hola Sandra,
    Gràcies per la felicitació.
    Crec que el tema de la psicomotricitat fa una mica de por perquè la gent la desconeix i es pensa que anar a fer jugar als nens, passar l'estona; però realment aquesta pràctica comporta molt de treball: saber veure com està l'alumne, què demana, què li manca, fins a on pot arribar, fins a on li pots donar, etc...el psicomotricista necessita una formació prèvia per a poder tenir eines i saber com desenvolupar la sessió.
    No acabo d'entendre el que em preguntes amb si hagués obtingut els mateixos resultats a partir d'una altra àrea? et refereixes a treballar les grafies, l'esquema corporal, la lateralitat d'una altra manera?? el que passa és que potser aquests previs no es fan de la millor manera i a partir d'aquí és quan, potser, els alumnes mostren mancances.
    Espero que t'hagi respòs adequadament!!
    Una abraçada i ànims per la recta superfinal!!!!!!!!!!!!!!!!
    Susanna

    ResponElimina
  3. Bona nit Susanna, gràcies per la teva resposta.
    Molta sort,
    Sandra.

    ResponElimina
  4. De res, Sandra;
    igualment a tu, molta sort!!
    Una abraçada.
    Susanna

    ResponElimina